divendres, 16 de setembre de 2011

La masia. Origen

La casa és la primera creació d’un poble. Amb les seves parets i finestres, amb els seus sostres i teulats, la casa és com un rostre; és el rostre de la terra, de la pàtria; és com el mirall de la seva gent... 
Joaquim de Camps i Arboix. La masia catalana, 1959


La masia és l’edificació rural per excel·lència de Catalunya on vivien, i en molts casos encara hi viuen, el pagès i la seva família. S’aixeca al bell mig de terres de conreu o de pastura i, a més de ser la casa per viure, també és el lloc amb les estances adequades per emmagatzemar i transformar els productes agrícoles que en recol·lecten.

Existeixen dos hipòtesis sobre l’origen de la masia:

     - La primera hipòtesi és aquella que situa l’origen de la masia en construccions primitives com per exemple:
                esplugues naturals: són coves formades en terrenys erosionats per on circula algun curs d’aigua i que tenen una cornisa per sostre. Abundoses a Catalunya i on, probablement hi va viure gent a la prehistòria
                balmes: són cavitats no gaire pregones excavades en una paret de roca o en un vessant rocallós, en les quals penetra la claror
               cabanyes o barraques: fetes bàsicament de fusta del bosc, amb pedres que reforcen la base, i coberta de troncs i fang. Sovint ocupades per pastors o carboners que hi passaven llargues temporades.

      - La segona hipòtesi és aquella que situa l’origen de la masia en al vila romana. El pati central de la vila esdevindria la sala de la masia, al voltant de la qual, igual que a la vila romana, hi han les habitacions i la cuina.

Les primeres masies apareixen a la zona oriental de Catalunya, al Solsonès, on es podia gaudir d’una gran biodiversitat; i assoleixen la seva estructura típica a l’Alta Edat mitjana.