divendres, 28 de setembre de 2012

El mas. Origen i evolució històrica


Les masies són importants i no pas solament des del punt de vista de l’arquitectura rural. L’estructuració de la societat d’aquest país s’alimenta, dimana de les nostres masies: d’elles ha sortit, surt i sortirà la millor sang del país, la seva força humana bàsica, perennement activa, positiva i ascendent en tots els aspectes”. Josep Pla



El mas és una explotació agrària de gran abast territorial integrada, de manera compacta o dispersa, per:
     - terres dedicades al seu aprofitament intensiu: closes, farraginals i quintanes
     - conreus de cereals i vinyes més allunyats
     - drets d’ús sobre els boscos i l’aigua. Els boscos en forma de pastura, materials per la construcció com ara fusta, argila i pedres, i llenya; i l’aigua, amb possessió compartida de molins hidràulics entre uns quants masos
     - terres ermes
     - i per la masia, on viu la família que se’n cuida

És el resultat d’una evolució històrica que recull multitud d’herències d’un passat agrícola i ramader, però també d’unes institucions i d’una pagesia. L’objectiu d’Arquitectura Pro amb la publicació d’aquest article és el de donar a conèixer la seva historia, molt accidentada al llarg del temps però, que pot ajudar a fer entendre en molts casos l’evolució de les masies des d’un punt de vista arquitectònic. Esperem que sigui del vostre interès.

Segle IX – X
La pagesia inicia un procés de colonització del territori català que podria haver esdevingut l’origen del mas.

Segle X
El mas té el seu origen a la segona meitat del segle X, com a resultat de la desaparició de les vil·les i vilars estructuradors del territori en el marc de la parròquia, heretant la seva funció fiscal. Apareix llavors als Pirineus, a la plana i al litoral el mot mansus.

Els primers masos estaven formats per simples cases de pagès on vivia una sola família. Més endavant, als Pirineus, estaven constituïts per la casa, terres, vinyes i, en alguns casos, dret d’ús sobre boscos i garrigues. A la plana i al litoral però, fins a mitjans del segle XI, això només es produí de manera ocasional.

Segle XI

Es produeix la revolta dels nobles catalans i, com a conseqüència, la feudalització de la societat catalana. Els masos esdevenen llavors autèntiques explotacions econòmiques amb activitat agrícola i ramadera, però és la pagesia la que ha de suportar la imposició violenta de les noves exaccions: prestacions d’origen carolingi, drets parroquials... moltes d’elles, resultat de fórmules totalment arbitràries.

Segle XI – XII
En aquest període, els senyors ideen un sistema per garantir el cobrament de les imposicions a la pagesia que consistia en adaptar els seus dominis als masos i convertir els seus titulars en responsables de materialitzar els pagaments fixats —capbreus—.

Segle XII – XIII
Els masos es multipliquen sobre el territori com a resultat de la creació de noves explotacions a partir de les existents, bé pels desdoblaments de divisions hereditàries, o bé per la concessió de nous contractes d’establiment de mas. A més, esdevé l’element essencial del domini senyorial de bona part de la Catalunya Vella degut a la seva funció fiscal i a la dificultat per part de la pagesia d’assumir l’augment de les prestacions exigides.

Segle XIII
S’estableix el domini útil, que consisteix en el dret hereditari i indefinit d’ús del mas per part del pagès que se’n cuida. D’aquesta manera, la pagesia podia assegurar la producció, cedir parcel·les i organitzar les closes i farraginals.

Segle XIII – XIV
Gràcies a l’establiment del domini útil, els habitants dels masos aconsegueixen més capacitat econòmica que la resta de la població rural, que es traduí en capacitat política: batlles de sac, síndics o cònsols i representants municipals.

Segle XIV
A mitjans de la primera meitat del segle XIV ja es pot trobar documentació amb una descripció precisa del mas: “...casa habitada amb interior modest a base de magatzem, dormitori, cuina – menjador i estable”.



Als senyors els interessava sobretot mantenir els masos íntegres i ocupats. Per aquest motiu, controlaven les successions i els matrimonis de les famílies que els habitaven, amb la possibilitat d’obligar-les a fer continua residència en el mas —d’aquí la coincidència, gairebé general, entre el cognom de les famílies pageses i el nom dels masos que habitaven—, neix d’aquesta manera la figura de l’hereu únic. Tot i així, apareixen nous tipus d’explotacions més reduïdes: bordes, cabanes i masoveries.

Segle XIV - XV
Al llarg d’aquests segles es van produir tot un seguit de catàstrofes i desgràcies: terratrèmols, sequeres, plagues, fams, pestes, guerres... Cal destacar la Pesta Negra de 1348 i les guerres de Joan II, que van provocar l’abandonament  i enrunament de molts masos —masos rònecs— bé per la mort dels seus habitants per ocupar-ne de millors, o bé per marxar a viure a ciutats o vil·les.

Com a resultat de la disseminació de la població i de les rendes, els senyors van reaccionar endurint el seu control sobre la pagesia i sobre les terres —pagesos remences sotmesos a sis mals usos—. Els masos havien de satisfer pagaments originats per la tinença del domini útil, la servitud i la jurisdicció; i ho feien a base d’espècies, parts proporcionals de la collita, serveis en treball... no quedant sempre clar l’origen del pagament.

La “legalitat” dels mals usos sobre la pagesia de remença entra en crisi en forma de dos alçaments armats que culminen amb la victòria pagesa i el reconeixement del seu alliberament —Sentència Arbitral de Guadalupe, 1486—.

Segle XVI – XVIII
Tot i la Sentència Arbitral de Guadalupe, els conflictes entre senyors i pagesia es perllongaren al llarg del temps.

A finals del segle XVI s’aprovaren lleis, per una banda, per evitar la pèrdua de control senyorial en la compravenda de terres i masos, i per una altra, pel que fa al pagament al senyor en forma de delmes o parts proporcionals de la collita. Tot i els actes de concòrdia o de transacció entre les parts, o les abundants solucions de compromís, el resultat final va ser, a mitjans del segle XVII, la consolidació del domini útil. Arrel d’això, molts masos es van engrandir i embellir. És el moment de consolidació de la masia.



La pagesia va viure aquest procés de manera heterogènia, com a conseqüència de les diferències econòmiques i socials que existien entre les famílies pageses marcades bàsicament per:
     - el sistema d’hereu únic
Un sol fill rebia el patrimoni familiar i, en casar-se, per tal de no fragmentar-lo, residia al mas amb els seus pares. Si es donava el cas que es produís el casament entre hereu i pubilla, aleshores es permetia la unificació patrimonial. La resta de fills, fills cabalers, rebien els drets legitimaris quan l’abandonaven i, si es casaven, emparentant sempre amb famílies del seu mateix estatus social, havien de complir amb la corresponent transferència del dot.
     - el mercat de terres i masos
Tot i que en la majoria dels casos s’evitava la venda del mas, a vegades era impossible ja que les famílies necessitaven diner efectiu per pagar el crèdit censal o, en altres casos, el dot pactat en casar-se els fills cabalers. Entre els compradors hi havien mercaders, notaris... en general, capital urbà i, en moltes ocasions, altres pagesos de mas que començaren a diferenciar-se de la resta pel fet de disposar de més terres i obtenir títols que els permetia gaudir d’una condició especial davant els altres: famílies del Sant Ofici, ciutadà honrat de Barcelona, alguns, molts pocs, cavallers i nobles.

Davant la impossibilitat dels masos grans per conrear totes les terres, es va estendre la pràctica dels subestabliments emfitèutics per millorar la terra —cessió de petites parcel·les a jornalers o propietaris de petits masos a canvi d’una entrada de diner i el pagament d’un cens anual— o els contractes de rabassa morta amb l’objectiu de plantar vinyes en un termini determinat d’anys.



Com a resultat del creixement demogràfic i la fam de terra, es va produir al llarg del segle XVIII un important creixement agrari, fins i tot, a terres ermes i boscoses amb control per part dels propietaris dels masos. Es desenvolupa amb tota la seva intensitat el model de relacions agràries marcat per la masoveria —cessió del mas, en forma de petita explotació familiar, per un període màxim de cinc anys amb residència continua al mas i conreu de la terra “a ús i costum de bon pagès”, és a dir, segons les formes tradicionals, pagant a canvi una part de la collita, sovint un terç de tot el gra d’aresta—, com a consolidació definitiva del domini útil a curt termini, i de la pràctica dels subestabliments emfitèutics. D’aquesta manera els propietaris de mas rebien ingressos molt superiors a la renda que havien de pagar al senyor.

En aquests moments, la pagesia estava formada per famílies que habitaven el mas, o bé que tenien títols de propietat sobre un mas i vivien al poble com a resultat del procés de fragmentació del mas en parcel·les properes a les poblacions.

A finals del segle XVIII es produeix un descens en la natalitat a les cases principals del masos. Aquest fet, juntament amb l’augment del nombre de masovers i disminució del de propietaris dóna com a resultat que la majoria dels masos passin a ser explotats per masovers. En aquest període, els propietaris o bé passaven llargues temporades a la casa principal del mas i la resta a la ciutat i el masover vivia a annexos d’aquesta, o bé reservava, segons el contracte de masoveria, algunes habitacions de la casa per a ús propi i a la resta vivia el masover.

Així doncs tenim, per una banda, masovers que gaudien d’una posició envejable respecte els veïns de la seva comunitat, tot i l’enduriment del contracte de masoveria i, per una altra, una pagesia benestant integrada per propietaris de masos amb prestigi i capacitat de lideratge en el conjunt de les elits urbanes i nobiliàries dominants de la regió —hisendat o pagès hisendat—.

Segle XIX – XX
 
Arriben als masos les mesures liberals amb:
     - l’abolició del règim senyorial, que no va significar l’abolició del domini directe, sinó que es traduí en la cessió per part del senyor directe del dret a cobrar censos al senyor útil en casos excepcionals i en el canvi del senyor directe, comerciants i hisendats, en posar l’Estat i l’Església en venda dominis directes desamortitzats
     - desamortització
     - lleis de desvinculació

Davant la revolució liberal, que va instaurar un nou marc polític i un nou ordre jurídic, van ser molt importants les mesures davant del dret de la propietat. Arrel d’això, es va crear la guàrdia rural i es va protegir la propietat privada amb el codi penal de 1849.

Els propietaris de masos es van constituir en associacions. Aquest procés va culminar l’any 1861 amb la creació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre des d’on organitzaven campanyes per protegir els cereals, defensaven les seves posicions sempre a favor de la institució de l’hereu per tal d’assegurar la integritat del mas com a unitat d’explotació, així com els censos per assegurar el control de la propietat en mans dels propietaris de masos de les diferents parcel·les establertes des del segle XVIII.

A finals del segle XIX el sistema del mas entra en crisi degut a la fragilitat del sistema, la baixada de preus, la davallada de les rendes agràries i l’augment de les tensions socials. La propietat rendista de les terres agrícoles disminueix i augmenta la propietat pagesa; deixant de banda la via dels subestabliments emfitèutics i prioritzant les operacions de compravenda. En general, la venda era en forma de parcel·les i en llargs períodes de temps, tot i que puntualment, també es produïa la venda del mas sencer, si bé, de reduïdes dimensions, i sovint als antics masovers.


Com a conseqüència de la crisi va disminuir l’oferta de feina i, en augmentar la demanda del treball industrial, es produí el despoblament de les zones rurals. En aquest context, i com a resultat de la reducció del nombre d’actius agraris, el salari agrícola de l’any 1930 es va doblegar respecte del de 1850. Això provoca la disminució de la contractació de treball assalariat, l’aposta pel treball familiar i el començament del inici de la mecanització. Aquest procés, juntament amb la recomposició de l’ordre econòmic i social dels masos, l’expansió del conreu d’avellanes, ametlles, userda i blat de moro, i l’explotació de l’estabulada, esdevé una creixent especialització comarcal; comportant importants modificacions en el paisatge agrari i en l’arquitectura rural.

L’any 1935, després de la Guerra Civil, va ser reposada la Llei d’arrendaments rústics segons la qual, l’arrendatari tenia dret prioritari de compra. I al 1950, es substitueix la parceria per l’arrendament monetari, reduint la capacitat d’intervenció del propietari sobre el procés productiu —conreus i tècniques—, la càrrega ramadera i les decisions més quotidianes, a un seguit de limitacions bàsiques amb l’única finalitat de preservar les capacitats productives del mas. Aquest fet, es podria interpretar com una transferència de la gestió dels masos cap als masovers, i com el primer pas cap a la descomposició del sistema del mas.

Als anys 1960-1970, el desinterès creixent per part del propietari pel control de la producció agrària desemboca en la més profunda crisi del sector i en la pèrdua imparable dels actius de la producció agrària. La mecanització provoca l’èxode rural i abandonament progressiu o definitiu de molts masos.

A les darreres dècades, la progressiva davallada del sistema del mas com a unitat d’explotació familiar ha donat pas al nou paisatge actual:
 
     - gran quantitat de terres boscoses i ermes com a resultat de no treballar la terra
     - pagesos que treballen camps de diferents masos
     - propietat de masies que no impliquen la propietat de les seves terres originàries
     - terra associada a la venda de masies, que equival, com a molt, a la vella quintana del mas medieval
     - independència de masies respecte les terres de conreu associades que constituïen la seva raó de ser
     - masies com a segones residències o centres de serveis
     - sorgiment del turisme rural com a nucli de residència i no com a centre d’explotació agrària

Així doncs, podem assegurar que actualment el mas ha deixat de ser el sistema organitzador de l’espai rural.

dijous, 1 de març de 2012

Què és la biomassa?

Produeix una immensa tristor pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta”. Víctor Hugo


La biomassa és el conjunt de matèria orgànica, d’origen vegetal o animal, així com els materials que procedeixen de la seva transformació natural o artificial. És, per tant, un recurs natural amb grans avantatges energètiques, mediambientals, econòmiques i de confort pels seus usuaris, que la natura posa a la nostra disposició per ser utilitzada.

L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes verdes i transformada en energia que queda acumulada a l’interior de les seves cèl·lules sent, en molts casos, traspassada per la cadena alimentària al regne animal. Aquesta energia acumulada es pot alliberar pel seu aprofitament energètic.

A diferència de l’ús de combustibles fòssils derivats del petroli, aquesta font autòctona d’energia no té un impacte mediambiental significatiu, atès que el CO2 que s’allibera a l’atmosfera durant la seva combustió ha estat prèviament captat pels vegetals durant el seu creixement, per tant, el balanç d’emissions de CO2 final és nul. Així doncs, l’energia procedent de biomassa és una energia neta, renovable i sostenible que contribueix notablement a la millora i conservació del medi ambient.

Els diferents productes que es consideren dins del terme genèric de biomassa són, en general, residus procedents de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, així com els subproductes de les indústries agroalimentàries i de transformació de la fusta. Així doncs, tenim residus d’origen:
     - agrícola: biocarburants
     - ramader i agroalimentari: purins de porc, fems, gallinassa, residus d’escorxador,
     greixos animals, residus de polpes de fruites, etc.
     - forestal: serradures, escorces, estelles, encenalls, etc.
     - residual: fangs generats en les estacions depuradores d’aigües residuals o olis
     vegetals usats com aliments o per a fregiduria

També es consideren biomassa els productes procedents de conreus energètics, és a dir, espècies vegetals destinades específicament a la producció de biomassa per a ús energètic.

Usos energètics de la biomassa
Com a font d’energia és comparable en molts aspectes als combustibles convencionals: carbó, gas natural o derivats del petroli.

Bàsicament, hi han dues vies per l’aprofitament energètic de la biomassa:
     - Usos tèrmics. Consisteixen en la combustió sòlida, en forma de pèl·let, estella, o altres tipus de biocombustibles, en una caldera per a la seva transformació en un fluid tèrmic, generalment aigua calenta. El fluid tèrmic generat pot tenir diversos usos tant en l’àmbit domèstic satisfà plenament les necessitats de confort i qualitat de vida pel que fa a calefacció i aigua calenta sanitària , com en l’industrial generant vapor per a processos industrials, aplicacions d’assecatge, etc —.
    - Usos elèctrics. La producció d’electricitat implica processos més complexos que combinen la combustió de la biomassa en una caldera per a la producció de vapor i posterior generació d’electricitat en una turbina de vapor.

Avantatges ambientals
L’ús de la biomassa té importants avantatges. Entre tots ells, cal destacar els següents avantatges ambientals:
     - el seu balanç d’emissions de CO2 és neutre, ja que el diòxid generat en la combustió és reabsorbit a través de la fotosíntesi que produeix la vegetació. La biomassa, doncs, és una font d’energia que contribueix a no augmentar l’efecte hivernacle.
       - facilita la posada en valor de residus vegetals i, per tant, posa en valor tasques com la conservació dels entorns forestals o la poda urbana.

Catalunya és un país de boscos. El 41% de la seva superfície és superfície arbrada que creix cada any un promig de 15.400 hectàrees, l’equivalent a una vegada i mitja la superfície de la ciutat de Barcelona; amb un increment anual de 3,5 milions de m3 de biomassa. L’impuls d’aquest nou sistema energètic en permetria el seu aprofitament.

Un cas real
A continuació, i per fer-ho encara més il·lustratiu, exposem les dades més significatives d’una instal·lació de biomassa per a un habitatge unifamiliar aïllat de 400m2 per a ús de calefacció amb terra radiant i obtenció d’aigua calenta sanitària:

     - Potència de la caldera: 32kw
     - Sitja d’emmagatzematge:
          capacitat         6,6Tn de pèl·let
          dimensions      2,37m x 2,37m x 3,4m
          autonomia       1 any
     - Cost total dels equips: 18.500€, dels quals
          caldera                           8.298€
          sitja d’emmagatzematge  1.988€
     - Comparativa anual gas – oil vs pèl·let:
          consum amb gas – oil                            4.500 litres/any
          consum amb pèl·let                                7.800 kg/any
          cost consum amb gas – oil (0,95 €/litre)   4.275 €/any
          cost consum amb pèl·let (0,255 €/kg)       1.989 €/any

L’ús de pèl·let respecte l’ús de gas – oil representa un estalvi anual de 2.286€.

Davant l’evidència que representen aquestes dades, cal que tots reflexionem sobre l’ús de la biomassa. El desaprofitament del recurs energètic de la biomassa forestal neta és un luxe que no ens podem permetre.

divendres, 20 de gener de 2012

Què és l’arquitectura bioclimàtica?

L’arquitectura és el punt de partida de qui vulgui portar la humanitat cap a un futur millor”.


L’arquitectura bioclimàtica és aquella que aconsegueix el màxim confort dels seus ocupants aprofitant les condicions mediambientals del seu entorn en el projecte, obra i manteniment de l’edifici.

Les seves solucions constructives permeten a l’edifici captar o refusar energia solar segons l’època de l’any a fi de reduir les necessitats de calefacció, refrigeració i enllumenat, reduint la demanda energètica, sense sacrificar el benestar i el confort tèrmic, lumínic i visual interior.

Els aspectes fonamentals a tenir en compte en el disseny i manteniment d’un edifici bioclimàtic són:

      - l’entorn climàtic: radiació solar, temperatura exterior, humitat i vents
      - la ubicació: topografia
      - la integració en el paisatge: colors, textures...
      - l’orientació
      - la forma
      - la pell de l’edifici en funció de la seva orientació: parts massisses i obertures
      - els sistemes passius de: captació solar, refrigeració natural i il·luminació natural
      - la distribució dels espais interiors en funció del seu ús
      - les tradicions constructives i la mà d’obra local
      - la utilització de materials locals adequats i sostenibles (reciclats o reciclables)
      - l’ús d’energies renovables
      - els sistemes d’estalvi energètic
      - els sistemes d’estalvi i aprofitament d’aigua
      - el reciclatge de residus

El resultat és una arquitectura saludable i confortable que, adaptada a l’entorn i clima que l’envolta, respecta el medi ambient i aconsegueix estalvi energètic.

Pel nostre estudi, Arquitectura Pro, l’arquitectura bioclimàtica és la base del disseny dels projectes. És la nostra petita aportació per tal de portar la humanitat cap a un futur millor.

divendres, 16 de setembre de 2011

La masia. Origen

La casa és la primera creació d’un poble. Amb les seves parets i finestres, amb els seus sostres i teulats, la casa és com un rostre; és el rostre de la terra, de la pàtria; és com el mirall de la seva gent... 
Joaquim de Camps i Arboix. La masia catalana, 1959


La masia és l’edificació rural per excel·lència de Catalunya on vivien, i en molts casos encara hi viuen, el pagès i la seva família. S’aixeca al bell mig de terres de conreu o de pastura i, a més de ser la casa per viure, també és el lloc amb les estances adequades per emmagatzemar i transformar els productes agrícoles que en recol·lecten.

Existeixen dos hipòtesis sobre l’origen de la masia:

     - La primera hipòtesi és aquella que situa l’origen de la masia en construccions primitives com per exemple:
                esplugues naturals: són coves formades en terrenys erosionats per on circula algun curs d’aigua i que tenen una cornisa per sostre. Abundoses a Catalunya i on, probablement hi va viure gent a la prehistòria
                balmes: són cavitats no gaire pregones excavades en una paret de roca o en un vessant rocallós, en les quals penetra la claror
               cabanyes o barraques: fetes bàsicament de fusta del bosc, amb pedres que reforcen la base, i coberta de troncs i fang. Sovint ocupades per pastors o carboners que hi passaven llargues temporades.

      - La segona hipòtesi és aquella que situa l’origen de la masia en al vila romana. El pati central de la vila esdevindria la sala de la masia, al voltant de la qual, igual que a la vila romana, hi han les habitacions i la cuina.

Les primeres masies apareixen a la zona oriental de Catalunya, al Solsonès, on es podia gaudir d’una gran biodiversitat; i assoleixen la seva estructura típica a l’Alta Edat mitjana.

dijous, 23 de juny de 2011

Prediccions per al futur de l'energia


Com farem servir les energies renovables les pròximes dècades? Seran, o no, més econòmiques que els combustibles fòssils? Disminuirà l’ús de l’energia nuclear? És possible que, en parlar de sostenibilitat i medi ambient, vinguin al cap aquestes entre d’altres preguntes.

Hem volgut reunir en aquest post algunes de les prediccions que s’han fet els últims mesos sobre aquests temes.

Fast Company ha reunit cinc prediccions realitzades per entitats relacionades amb el sector de l’energia i la investigació per un futur proper, son les següents:

En 10 anys, l’energia solar serà més econòmica que els combustibles fòssils
Segons el Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE) en 10 anys l’energia solar fotovoltaica serà més econòmica que l’energia elèctrica, sempre i quan, es continuï millorant de manera ràpida l’eficiència de les cèl•lules dels panells solars.

En 2 anys, l’energia solar tindrà un preu equiparable al del petroli
Això pensen els investigadors de Bloomberg New Energy Finance. De fet, a regions molt assolellades com Pròxim Orient l’energia solar és ja competitiva. Actualment, el carbó costa 7 cèntims de dolar per watt i 22 cèntims si el watt prové d’energia solar. I se n'espera igualar el preu al 2013.

El gas natural eliminarà les renovables
Segons es desprèn d’un informe de l’agència Reuters. Tot i que els preus s’equiparin, s’ha de tenir en compte que les energies renovables són intermitents i que s’ha de disposar dels sistemes necessaris per emmagatzemar reserves per quan la font de l’energia (sol, vent...) no cobreixi la demanda. Això es tradueix en un inconvenient i un sobre cost en el preu final que el gas natural no té.

Creixeran les renovables però, també el carbó i el gas natural
L'Associació Internacional d'Energia ha afirmat que les energies renovables creixeran d’un 8% (2009) a un 13% (2035). Però també ho farà el carbó, un 25%, i el gas natural, quatre vegades més durant el mateix període.

El 2050, el 100% del planeta funcionarà amb energies renovables
Ho afirma un equip de investigadors d’Stanford si, per una banda, les noves plantes d’energia opten per les renovables i, per l’altra, es converteixen les plantes existents. D’aquesta manera, el 90% de la producció energètica provindria del sol i del vent, i el 10% restant d’energia hidroelèctrica, geotèrmica i maremotriu. Potser sigui aquesta la predicció més optimista de totes i, tan de bo, s’arribés a assolir.